Com s'explica detalladament en les pàgines centrals d'un núm. de "La Tosca", darrerament s'ha produït un fet que ens fa ser esperançats envers el reconeixement de la comarcalitat del Moianès. Una comissió d'experts, presidida pel polític Miquel Roca i Junyent, va elaborà un informe sobre l'organització territorial de Catalunya en vegueries i comarques en el qual es preveu la comarca del Moianès. Certament que, ultra la mateixa realitat geogràfica i històrica, ha influït en tal decisió l'actitud que els moianesencs hem anat mantenint d'una sèrie d'anys ençà, reivindicant la nostra comarcalitat i realitzant actes (com la Festa del Moianès) o creant institucions (com el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès) que de fet testimonien la realitat comarcal.

Vol dir, doncs, que el camí ha estat encertat, i, si bé encara no podem cantar victòria, ('informe o projecte que comentem dóna ales a la nostra confiança i ens esperona a prosseguir en la mateixa direcció.

Ara bé, hi ha, en el projecte a què ens referim, un aspecte molt més conflictiu i discutible: la desaparició dels petits municipis, que serien absorbits pels més grans, i l'aglutinació dels municipis diguem-ne mitjans. Aquests aspectes, que ja han originat rebuig per part dels nuclis menors, s'hauran d'anar aclarint i matisant. A nosaltres, d'antuvi, també ens sembla que és molt perillós eliminar allò que aguanta encara uns centres que, per petits que siguin, ajuden a vertebrar el territori i vetllen per la conservació de valors geogràfics, històrics, culturals i humans.

El debat, doncs, resta obert. Ara hauran de ser les forces polítiques, escoltant les veus de la societat en general, les que hauran d'encarrilar el projecte vers la seva realització efectiva. Segurament que tindrem temps de tornar-ne a parlar.

ACTUALITAT DE LA COMARCA DEL MOIANÈS

Recentment, la comarca del Moianès ha estat notícia. Els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'«lnforme sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya» (desembre del 2000), elaborat per una comissió d'experts. En aquest article ens proposem 1) veure què diu el dit Informe sobre el Moianès i 2) donar compte resumidament de les notícies i reportatges sobre la nostra comarca —a propòsit d'aquest document— aparegudes en la premsa.

QUÈ DIU L'INFORME

A instàncies del Govern de la Generalitat, els diferents grups parlamentaris de Catalunya van acordar de crear una comissió d'experts que estudiés el model d'organització territorial del país i n'elaborés un informe

^{1. El resultat del treball de la comissió ha estat, doncs, un informe tècnic de revisió del model d'organització territorial de Catalunya, el qual ha de ser sotmès a la decisió sobirana del Parlament català. Segons assenyala el mateix informe, es tracta d'una proposta concreta i operativa. 2 dividida en tres grans blocs: el primer dedicat als petits municipis i a la política de reordenació municipal, el segon dedicat a les comarques i el tercer dedicat a les vegueries (àmbit regional).}

Un dels objectius inspiradors de la proposta ha estat «re-situar la comarca en el marc de la col·laboració intermunicipal i cercar un esquema administratiu més simple i comprensible» (Informe, p. 10).

El document en qüestió es refereix als «Dèficits en la delimitació territorial» (paràgraf 1.2) bo i constatant «la insatisfacció, almenys en part, que provoca l'actual mapa comarcal, dibuixat

bàsicament sobre el model de l'any 1936 només amb lleugeres variants» (p. 32). A parer nostre, un dels criteris més suggerents que la comissió d'experts ha tingut en compte en el procés de reforma del sistema comarcal és el de «la comarca flexible» (2.3), en el sentit que la regulació de la comarca ha de ser prou flexible per a donar cabuda a una diversitat d'intensitats i de formes en la seva projecció sobre els mateixos municipis. I quant a la delimitació territorial de noves comarques, la comissió considera que el marc comarcal definit l'any 1987 continua essent un punt de partença globalment vàlid, si bé planteja la convienència de reconèixer o crear sis noves comarques, entre les quals el Moianès^{3. D'entre els criteris tinguts en compte en aquesta nova proposta de delimitació territorial, creiem que, pel que fa al cas del Moianès, han pesat sobretot els dos següents (lletres c I e):}

— «Tenir en compte la major part de les reivindicacions comarcals que es van posar de manifest en la consulta municipal de 1987 sobre el mapa comarcal.»

— «Recollir la major part dels fets comarcals històrics que mancaven per reconèixer, així com resoldre les principals contradiccions entre la percepció popular tradicional de l'adcripció comarcal i l'encaix administratiu actual» (p. 43)^4.

Què diu, doncs, exactament, la proposta de la comissió d'experts sobre la comarca del Moianès? Copiem textualment la «Justificació» (p. XVI):

Moià encapçalà una sots-vegueria i fou alcaldia major entre 1828 i 1834. Apareix en les propostes o mapes comarcals de Josep Aparici (1715), Tomàs Bertran (1847), N. Font i Sagué (1879), Unió Catalanista (1892), Flos i Calcat (1895), Esteve Sunol (1897), Diccionari 

Salvat (1904), F. Carreras Candi (1907), Pere Blasi (1916), A. Rovira i Virgili (1922), Cèsar A. Torras (1923), Àlbum Meravella (v. 1930), Diccionari nomenclàtor del CEC (1931), Diccionari Salvat (v. 1931) i Jaume Bover (1975). En 1931 els municipis es van declarar pertanyents a la comarca del Moianès de manera generalitzada. Es correspon bàsicament amb l'Àrea Bàsica de Salut de Moià. També es correspon molt ajustadament amb l'arxiprestat del Moianès de la diòcesi de Vic. Correspon aproximadament amb la zona escolar de secundària de Moià. El Moianès forma un petit mercat de treball. Els municipis de la comarca han format un consorci turístic. En la consulta municipal de 1987 diversos

ajuntaments reclamaren la creació de la comarca del Moianès. És una comarca històrica amb una clara personalitat física (l'altiplà) i de percepció popular.

Sobre la incorporació de municipis del Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja). Aquestes quatre municipis formen una clara rodalia dins el Moianès. Aquest altiplà resta al nord de la Serralada Pre-litoral, i, per tant, físiogràficament està dins l'àmbit de la Catalunya Central. Històricament, l'adscripció del Moianès ha estat molt fragmentada: Granera i Castellterçol eren de la vegueria de Manresa, Sant Quirze Safaja, de Vic (depenia de Centelles) i Castellcir, de la sots-vegueria del Moianès (després integrada en el corregiment de Manresa).

 En tot cas, totes aquestes demarcacions se situen dins la Catalunya Central. La divisió comarcal agregà tota la rodalia al Vallès Oriental, tot i que unànimement els seus ajuntaments deien ser de la comarca del Moianès i anar com a mercat principal a Vic. En la consulta municipal de 1987, Castellcir, Castellterçol i Sant Quirze Safaja van reclamar novament el reconeixement de la comarca del Moianès. Pertanyen a l'Àrea Bàsica de Salut i zona escolar de secundària de Moià, com també a l'arxiprestat del Moianès del bisbat de Vic. Pel que fa a la mobilitat obligada, tot i la forta vinculació amb Barcelona, en la dicotomia entre Vallès Oriental i Moianès (la rodalia de Castellterçol més Moià) hi ha un clar predomini de la segona. Atesa la minsa població de Granera, se n'han sumat les dades amb les de Castellcir.

Agregacions. Per no arribar a 250 h, es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

a) Collsuspina, a Moià, que és el poble d'accés més fàcil. Forma part de la zona escolar de secundària del Moianès.

b) Granera, a Castellterçol, amb el qual forma zona escolar de primària. Castellterçol és lloc de pas obligat per a anar a Granera.

Supressió d'enclavaments: cal unir Marfà a Castellterçol, aquest enclavament de Castellcir hi va ser agregat vers l'any 1845.

L'informe conté uns anexos, amb taules i mapes.

Pel que fa a les taules, podem notar que la població del Moianès és de 9.284 habitants, distribuïts de la següent manera:

Moià, 3.806; Collsuspina, 246; Santa Maria d'Oló, 990; l'Estany, 382; Calders, 647; Monistrol de Calders, 597; Castellterçol, 1.970; Marfà, 1; Granera, 57; Castellcir, 306, i Sant Quirze Safaja, 282.

La xifra total d'habitants de la comarca del Moianès (9.284) està per sobre de la d'altres comarques, com el Priorat (9.505 hab.), l'Alta Segarra (7.243 hab.), la Val d'Aran (7.130 hab.), el Pallars Sobirà (5.811 hab.), la Vall de Camprodon (4.313 hab.) i l'Alta Ribagorça (3.657 hab.). L'extensió del Moianès en quilòmetres quadrats és de 335,2, superant cinc comarques, com la Vall de Camprodon (294.2 km^{2), el Baix Penedès (288,8 km2), el Maresme (273,8 km2), el Garraf (177,2 km2) i el Barcelonès (143,7 km2).}

Pel que fa als mapes, en reproduïm tres dels de l'informe que afecten el

Moianès: el de la comarca (Informe, p. 109), el de l'organització territorial de la Catalunya Central (Informe, p. 119) i el de la proposta d'organització territorial (vegueries i comarques). El de l'organització territorial de la Catalunya Central interessa per dos motius: 1) perquè mostra gràficament la pertinença del Moianès a la vegueria de la Catalunya Central (amb capital a Manresa), i 2) perquè mostra també gràficament el tracte de subcomarca que l'informe dóna al Lluçanès (malgrat ser un cas força paral·lel al del Moianès).

QUÈ N'HA DIT LA PREMSA

Amb data 19 de gener del 2001, «Regió 7» destacava que «el treball de la comissió d'experts que avui s'entrega al govern i al Parlament planteja la creació de les

comarques de l'Alta Segarra, el Moianès i el Baix Llobregat Nord» (p. 3), afegint que «la del Moianès inclouria els deu municipis que actualment ja es reconeixen com a comarca natural» (p. 3). En el mateix número s'insereixen dues notes breus amb aquests títols: «El Moianès rep amb satisfacció la possibilitat de ser comarca» i «El Lluçanès no es conforma a ser una subcomarca» (p. 4). La primera d'aquestes notes comenta que la proposta «fou rebuda ahir amb satisfacció pel Consorci per a la Promoció del Moianès» i reprodueix unes paraules de Marta Purtí, segons la qual «ser comarca seria ideal. Som un teixit socioeconòmic molt semblant i un mercat de treball que és autosuficient en el 80%. A grans trets estem parlant de pobles que han patit la crisi del tèxtil, que tenen una agricultura en declivi i una tradició de segona residència que els dóna una potencialitat turística important» (p. 4).

Tant l'«Avui» com «La Vanguardia» del dia 20 de gener informen de la proposta elaborada per la comissió d'experts i presentada el dia abans als presidents de tots els grups del Parlament. Ambdós rotatius reprodueixen el mapa de vegueries i comarques, de l'informe, destacant les sis noves comarques. «Regió 7» es torna a fer ressò del tema de la divisió territorial i presenta un mapa amb dades de població per vegueries i per comarques (p. 4).

«El 9 Nou» del 22 de gener destaca també, en subtítol, que «Vall de Camprodon i Moianès tindrien comarca pròpia» i fa notar que «la creació de la comarca del Moianès (d'uns 9.000 habitants) representaria per a Osona perdre Collsuspina» (p. 3). A la pàgina següent, i sota el títol «Rectificar, agregar o suprimir», el mateix rotatiu especifica: «Moianès. Agregacions. Per no arribar a 250 habitants es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades: a) Collsuspina, a Moià, que és el poble d'accés més fàcil. Forma part de la zona escolar de secundària del Moianès» (en nota s'especifica que, del Moianès, aquest diari només reprodueix de l'informe la part que afecta Osona).

«Regió 7» del 23 de gener dedica el

«tema del dia» a la divisió territorial, segons la proposta presentada. Pel que fa als del Moianès, el rotatiu fa esment que «la majoria» deixarien de pertànyer al Bages, i que «el nou Moianès, de fet, quedaria reduït a quatre municipis: Moià (amb Collsuspina), Santa Maria d'Oló i l'Estany, Calders i Monistrol, i Castellterçol, amb Castellcir i Sant Quirze Safaja» (p. 3). L'endemà, el mateix diari dedica el «tema del dia» al futur mapa municipal amb el següent titular: «La proposta de reducció del nombre de municipis de Catalunya irrita els pobles petits» (p. 3) (presenta un mapa de la vegueria de la Catalunya Central amb els canvis proposats, entre els quals els del Moianès).

«El 9 Nou» del dia 26 de gener dedica també el «tema» a les «Reaccions a la proposta del nou mapa català» (pp. 3-8) i titula unes manifestacions dels alcaldes de Moià i de Collsuspina així: «Aplaudeixen que neixi el Moianès, però Collsuspina vol seguir existint» (p. 5). Reproduïm les manifestacions d'ambdós alcaldes segons el rotatiu:

L'alcalde de Moià, Josep Montràs, explica que el reconeixement del Moianès com una comarca li sembla «molt bé» perquè «és una vella aspiració, gairebé diria una reivindicació històrica». Per això, «la llàstima és que hàgim hagut d'esperar tant de temps». Les conseqüències, en opinió de Montràs, només poden ser positives: «Tot el que sigui fer tràmits més a la vora i acostar serveis a casa sempre és bo». Els municipis del Moianès pertanyen a tres comarques diferents «i tots érem puntes, amb el que això representa».

A part d'això, Moià ampliaria el seu terme per l'absorció de Collsuspina. Montràs ja no es mostra tan explícit: «Això s'ha d'estudiar molt bé.» Diu entendre «perfectament» que els veïns dels pobles que han de desaparèixer «no hi estiguin d'acord». Per això, «si es fa, s'ha de fer bé i que les tradicions de cadascú quedin representades».

Tot i això, hi ha pegues. L'alcalde de Collsuspina, Josep M. Valldeoriola, entén que l'agregació del seu municipi a Moià és «una poca-soltada i no sé si agafar-m'ho rient o plorant». Segons el seu punt de vista, fer desaparèixer els pobles amb menys habitants «no és la manera d'ajudar els pobles petits» i

lamenta que «els d'allà a baix» —referint-se a Barcelona— «sempre ens organitzen allò nostre prescindint de nosaltres» (p. 5).

La divisió territorial torna a ocupar les pàgines del «tema del dia» del «Regió 7» del 27 de gener, amb aquest titular: «La creació de la vegueria multiplicaria el poder polític de les comarques de la

Catalunya central» (p. 3). S'hi comenta que l'informe dels experts especifica la distribució de diputats per vegueries, que s'anomenarien diputats locals, assenyalant que tindria un diputat «cadascuna de les dues noves comarques, l'Alta Segarra i el Moianès» (p. 3). A la pàgina següent, en una columna sobre els arguments de creació de les tres noves comarques de la

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA CATALUNYA CENTRAL

vegueria en qüestió, es fa un resum de la Justificació del Moianès segons l'informe (que ja hem vist en la primera part).

L'«Avui» del 28 de gener dedica quatre pàgines sobre l'organització territorial i un apartat sobre el Moianès, en què, entre altra informació, llegim el següent: «El Moianès serà una de les sis comarques de nova creació, i formarà part de la vegueria de la Catalunya Central. De tota manera, el sentiment d'unitat de les poblacions d'aquesta zona interior ja ve de molt lluny, i la consecució del títol de nova comarca no fa més que donar la raó al territori. Des de fa cinc anys, funciona a tota màquina el Consorci del Moianès» (p. 31).

L'«Avui» de l'1 de febrer publicava una carta al director (de Ramon Masramon, de Santpedor, originari del Lluçanès) amb el títol «El Lluçanès, oblidat». Hi llegim: «Si més no, en la divisió comarcal vigent ten íem el consol de pensar que va ser feta amb mires de formar ens supracomarcals. I, així, realitats històriques com el Lluçanès o el Moianès eren incorporades a supracomarques com Osona o el Bages. Ara no. Ara els experts gairebé han acabat reconeixent la realitat del país tal com és, sense acomplexar-se per la poca dimensió o per la poca població d'algunes de les comarques noves. L'enhorabona al Moianès i a l'Alta Segarra, petites comarques d'extensió similar al Lluçanès, que sí que han estat reconegudes en la proposta. L'enhorabona a la Vall de Camprodon, també reconeguda malgrat tenir menys habitants que el Lluçanès» (p. 5).

«Regió 7», amb data 1 de febrer, insereix un article en la secció «Tribuna», signat per Josep Arola Sierra (geògraf i enginyer tècnic de mines), titulat «S'han descuidat el Lluçanès!». Parlant de la nostra comarca, diu: «Pel que fa a la Catalunya central, una de les qüestions que trobo encertades és la creació de noves comarques amb personalitat pròpia i història, com l'Alta Segarra i el Moianès. La gent gran de Calafse sentien estranys quan se'ls identificava amb l'Anoia; sempre s'havien considerat segarrencs. El Moianès, a cavall d'Osona —per afers agrícoles i ramaders—, del Bages —per

aspectes comercials— i també del Vallès Oriental —en el seu pas cap a l'àrea barcelonina—, esdevé un espai diferenciat de les comarques que actualment el contenen, tant per vegetació com per clima en general i també per costums i llenguatge» (p. 19).

El periodista del Moianès Joan Capdevila publicava en «El 9 Nou» del 2 de febrer i en el «Regió 7» del 3 de febrer dos articles d'opinió força semblants amb sengles títols: «L'altiplà del Moianès serà mai comarca» (p. 26) i «El Moianès serà comarca?» (p. 25). Bo i afirmant que «aquest altiplà existeix, és viu, té força a Catalunya com ho demostra la seva història i el seu present més immediat», «diferenciat del tot de les comarques a les quals està adscrit i esquarterat de nord a sud», amb «una configuració geogràfica diferenciada, una fauna i una flora concretes», una climatologia diferent i, fins i tot, amb paraules i girs del llenguatge propis i diferenciats, bo i afirmant tot això — diem—, Capdevila es mostra prudent i escèptic que «ens concedeixin oficialment, després de demanar-ho des de fa una pila d'anys, la comarca del Moianès».

«El 9 Nou» del dia 5 de febrer dedicava l'editorial, titulat «El Lluçanès s'ha de saber vendre com a comarca» al tema de la divisió territorial. Deia: «El Lluçanès, a diferència per exemple del Moianès, no ha sabut articular prou bé en els últims anys un projecte comú dels 14 municipis que el conformen. Mentre el Moianès ja fa anys que actua com si d'una mena de comarca es tractés, mancomunant diversos serveis i agrupant-se en consorcis de promoció econòmica i turística, el Lluçanès ha viscut més d'un passat comú que no pas amb una visió de futur amb mentalitat comarcalista» (p. 11).

«Regió 7» del 8 de febrer informava de la reunió d'alcaldes del pobles del Moianès, el dia 6 al vespre: «Els alcaldes dels deu pobles que formarien la comarca del Moianès valoren molt positivament la proposta del nou model d'ordenació territorial de Catalunya, que planteja que el nou àmbit, reivindicat històricament, sigui format pels municipis que actualment ja

estan integrats en el consorci per a la promoció de la zona. [...] Però els responsables dels municipis del Moianès troben a faltar concrecions en la proposta territorial, pel que fa a competències i, sobretot, a dotació econòmica.» La nota recull també una observació de Marta Purtí, responsable del consorci, en el sentit que el document dels experts és tan sols un punt de partença; els alcaldes reunits, contraris a l'eliminació de municipis petits, convingueren que caldrà informar

directament els habitants del Moianès sobre la creació de la nova comarca.

«El 9 Nou» del 15 de febrer inseria una nota segons la qual un dels experts que va redactar l'informe, el geògraf i demògraf manresà Xavier Rubio, és partidari del reconeixement del Lluçanès com a comarca, manifestant, segons el rotatiu, que la seva existència esdevé «una aposta pel reequilibri, com ho són els casos de l'Alta Segarra i el Moianès» (p. 15).

El mensual «Freqüència», de Manresa,de febrer-març del 2001, titula un petit reportatge sobre el tema així: «Satisfacció al Moianès arran de l'informe de la nova llei territorial»; alhora, publica una fotografia de la reunió d'alcaldes.

EN RESUM

Tant pel que diu l'informa com pel que n'ha dit la premsa^{5, la nova proposta de divisió territorial, elaborada per un grup d'experts, és un pas positiu envers el reconeixement de la comarca del Moianès. Ara cal esperar que el Parlament resolgui favorablement el dictamen, un cop modificats o adaptats els punts poc satisfactoris de la proposta, com ara la desaparició de petits municipis.}

Carles RIERA

NOTES

1. A partir d'un consens parlamentari, amb data 3 d'abril del 2000, el govern de la Generalitat va acordar la creació de l'esmentada comissió (cf. DOGC, núm. 3133), integrada per les persones següents: president, Miquel Roca i Junyent; i vocals Jordi Bonet i Agustí, advocat; Jesús Burgueno i Rivero, geògraf; Robert Casadevall i Camps, geògraf; Tomàs Font i Llobet, catedràtic de dret administratiu; Josep M. Franquet i Bernis, enginyer agrònom; Enric Lluch i Martín, geògraf, i Xavier Rubio i Cano, geògraf i demògraf, actuant com a secretària la lletrada M. Dolors Vergés i Fernàndez, advocada en cap del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

2. Concreta per tal com defineix els criteris bàsics d'actuació que cal seguir, amb propostes específiques d'articulació, modificacions legislatives que cal introduir, disseny de polítiques que cal practicar i canvis en les delimitacions territorials i en els mapes municipal, comarcal i provincial; operativa en la mesura en què la proposta s'ha guiat per un criteri de viabilitat econòmica i jurídica que ha comportat la màxima adaptació a l'estructura jurídica, constitucional i estatutària de l'Estat i de Catalunya.

3. Les altres cinc són l'Alta Segarra (capital Calaf), el Baix Llobregat Nord (capital Martorell), el Segre Mitjà (capital Ponts), la Selva Marítima (capital Blanes) i la Vall de Camprodon (capital Camprodon).

4. Cal dir, encara, que la comissió no planteja la proposta com un model tancat i immutable, sinó que ho fa, com va assenyalar Pau Vila, «amb ferm convenciment que les noves realitats en l'esdevenidor no deixaran d'imposar delimitacions més ajustades a les necessitats que es presentin» (Informe, p. 15).

5. També la televisió es va fer ressò de la comarca del Moianès: TV3 en parlà en un informatiu del migdia (2 de febrer del 2001), amb entrevistes als alcaldes de Castellterçol, Moià i Santa Maria d'Oló (aquest darrer exposà algun inconvenient al canvi de capitalitat), i TV2 emeté un programa enregistrat al bar Colom, de Moià, amb entrevistes als alcaldes de Moià, Castellterçol, Calders, la regidora de Cultura de Collsuspina, Marta Purtí (pel Consorci), Isidre José, Ramon Tarter, Pepeta Plans, Carme Vives i el fill de l'alcalde de Collsuspina.